Durant el mes de Juliol.

El centre cívic Can Verdaguer, com ja és habitual, obre les portes del seu jardinet durant juliol per celebrar ‘Les tardes al jardí’. Cada dijous del mes, la música es convertirà en la protagonista. Diversos estils tindran cita al voltant de la font del centre, tot i que el folk i el swing seran els principals. Quatre dies, quatre grups diferents i quatre oportunitats per passar la tarda i gaudir de la música en directe!

El cicle començarà el dijous 5 de juliol a les vuit del vespre vespre amb Casa das Feras, un grup que reconeix que no anar a cavall ni beure en cantines mexicanes embruta les seves ments i perjudica el bon fer. Ho assumeixen i ho suporten seguint un estricte manual de supervivència: portar petaca, utilitzar el cor i seguir tocant quan els tallen la llum. Una barreja de ritmes que van des del swing, el country o el folk passant pel blues o l’indie rock que tot i que poden semblar sons de fa un segle, és experimentació.

El dijous 12 de juliol, a les set i mitja del vespre, la fusió de rumba, jazz, funk, soul, flamenc i swing dels rubinencs Chapaos a la nueva es barrejarà amb el so de la font dels jardins de Can Verdaguer. Una formació jove, nascuda de la necessitat de transmetre allò que porten dins i amb una gran facilitat per connectar amb el públic.

El dijous 19 de juliol, també a les set i mitja del vespre, Meïa presentarà el seu nou EP, Mülzien 25 (Picap, 2018). Amb la dolçor que caracteritza la seva veu, la cantant parla sobre somnis, desamor i la màgia de la vida malgrat els moments foscos. L’EP està produït per Dani Vega i es mou entre el pop-rock i el neofolk. També estaran presents algunes cançons del seu anterior disc, Lighthouse, i alguna versió d’altres artistes com l’icònic Lou Reed.

El cicle acabarà el 26 de juliol, amb l’actuació de The Great Toad, a les set i mitja del vespre. Els músics es defineixen com una banda que es diverteix tocant clàssics de la música nord-americana o del swing europeu, així com versions irreverents de temes pop de la segona meitat del segle XX. Els caracteritza ‘l’acusticisme’: si se’n va la llum, poden seguir tocant.

 

 

 

 

Afegir comentari
  • No s'han trobar comentaris